HISTÒRIA

En la història del Vietnam, des dels reis Hung, a través de més de 4000 anys, els avantpassats vietnamites van tenir, naturalment, tècniques de combat sòlides per estabilitzar i salvaguardar el país. Els enregistraments sobre els tambors de bronze Ngoc Lu, Hong Ha i els gerros de bronze de Dao Thinh, mostren lluitadors amb armes de combat de peu o asseguts en diverses posicions, molt similars a les del Vovinam.
No obstant això, l’Vo (art marcial) vietnamita no va començar a ser estructurat fins al segle III AC, en la dinastia An Duong Vuong. A la dinastia Thuc Phan, la boxa vietnamita i el combat de les mans (sense armes) eren molt coneguts. El Vo vietnamita estava en el seu camí de desenvolupament.
Podem dir que el Vo Vietnam és l’art marcial del poble, difós en tota la població, de vegades florent, altres vegades oblidat però mai interromput.

A principis de 1930 un jove patriòtic amb esperit avançat, va pensar que per vèncer els francesos i reconquistar la independència es necessitaven ciutadans robustos i amb coratge, per donar suport als revolucionaris en el seu camí cap a l’èxit. Llavors va decidir iniciar un moviment pugilístic per a la joventut vietnamita aprofitant el programa gimnàstic creat pels colonialistes francesos. Aquest jove home era el difunt Mestre Nguyen Loc.
Heretant de la família el Vo (art marcial) tradicional no va quedar satisfet amb aquest llegat i va viatjar a través del país per buscar i aprendre l’essència del Vo vietnamita. Al final, el 1938, després d’haver après totes les tècniques necessàries per a un mètode d’anàlisi i de síntesi, les va sistematitzar, renovant amb esperit creatiu, exposant els principis fonamentals, els mètodes d’ensenyament. Les codificar establint una base del Vo vietnamita. El va anomenar Vovinam (abreujament de Vo Vietnam: art marcial vietnamita). Així es va oficialitzar a Hanoi el 1938 l’art marcial Vovinam Viet Vo Dao, gairebé 20 anys abans que es fundés el Taekwondo a Corea.

El 1940 el Vovinam va participar en el primer seminari organitzat pel govern colonialista francès (Ducouroy) per crear un programa per a la bona salut amb la finalitat d’allunyar de la resistència als joves compatriotes. Des de la seva aparició, el Vovinam va ser apreciat per la població i va estar ben considerat pel govern colonialista. Dos anys després, notant que molts joves revolucionaris havien seguit els cursos de Vovinam, el govern francès va prohibir el seu ensenyament.
El 1945, des dels primers dies de la independència, el Vovinam organitzar classes de defensa personal a la capital de Hanoi creant una motivació: aprendre el Vo per a la resistència. Van ser desenes de milers de joves, estudiants, alumnes i obrers els que van seguir aquestes classes.

El govern francès no va acceptar la declaració d’independència del Vietnam, proclamada aquest mateix any pel senyor Ho Chí Minh i va entrar en conflicte bèl·lic que va durar gairebé deu anys. La derrota dels francesos va acabar amb la divisió de Vietnam en dos estats: Vietnam del Nord, amb govern democràtic socialista; i Vietnam del Sud amb govern de tipus occidental. A continuació va començar el conflicte Vietnam del Nord – Vietnam del Sud, demanant aquest últim ajuda militar al govern nord-americà. Mentrestant, a l’abril de 1960 va morir el Mestre Nguyen Loc, fundador del Vovinam, llegant al Mestre Li Sang la direcció del mètode. El 1963, el mestre Li Sang i el Consell dels Mestres van decidir modificar el nom de Vovinam, posant més èmfasi al sentit del Dao “el camí”. El van canviar per:

VIET: poble de Vietnam
VO: art marcial
DAO: el camí
VIET VO DAO: el camí de l’art marcial vietnamita.

Però com a homenatge al mestre fundador es van quedar també amb el nom original Vovinam, així que en l’escut apareixen a més del cercle de l’Am-Duong amb el mapa del Vietnam, les paraules “Vovinam Viet Vo Dao”. En Viet Nam se li crida indistintament de les dues formes.

En l’actualitat, el Vovinam Viet Vo Dao és practicat en més de 30 països i és l’art marcial vietnamita més practicat al món.
No confongui el Vovinam Viet Vo Dao, que es practica amb vestits blaus, amb un cert “Viet Vo Dao” que es practica amb vestits negres: són dues disciplines completament diferents.
A Vietnam no existeix el Viet Vo Dao de vestits negres. El Viet Vo Dao amb vestits negres és una invenció (1973 a França). A Vietnam i a tot el món, l’únic Viet Vo Dao es practica amb vestits blaus.

Comparteix...0000